dilluns, 8 de desembre del 2014

dimecres, 3 de desembre del 2014

SANT PERE DE SERRALLONGA ALPENS



És un petit edifici preromànic del segle IX, santuari de planta quadrada i un arc triomfal molt rebaixat. Ha sofert reformes en l'ornamentació i en la volta, el 1724, i guarda dues imatges barroques de Sant Pere i Santa Maria del selge XVIII.

diumenge, 30 de novembre del 2014

LA NOU DEL BERGUEDÀ



El poble de la Nou de Berguedà, molt poc concentrat, és a 876 m, en una vall afluent al Llobregat voltada d’altes muntanyes: el puig del Reu, les Rovires, Sobrepuny, la Baga Negra, Tastanós i la costa de Viladomat. El formen unes poques cases, més o menys centrades per l’església parroquial de Sant Martí, i unes quantes masies.

ESGLESIA DE SANT MARTI LA NOU DE BERGUEDÀ



Sant Martí de la Nou és un bell exemplar romànic. L’edifici consta d’una nau central coberta amb una volta lleugerament apuntada i rematada amb un absis central llis i dos absis laterals, disposats a manera de creu llatina. A l’interior guarda un retaule renaixentista.

dijous, 27 de novembre del 2014

SANTUARI DE LURDES DE LA NOU EL BERGUEDÀ


Fou el sant sacerdot Mn. Antoni Comellas, fill de La Nou i gran devot de la Mare de Déu de Lurdes que volgué construir el Santuari. Començà amb una petita Capella a l’any 1878 per posar-hi una imatge de la Mare de Déu de Lurdes. Però, davant l’allau de visites que rebia la petita capella, al 1880 es posà amb gran solemnitat la primera pedra de l’actual Santuari, d’estil neoclàssic, que s’inaugurà l’any 1885.

dimarts, 25 de novembre del 2014

ESGLESIA DE LA MARE DE DEU DELS TORRENS EL BERGUEDÀ


 Santuari de la Mare de Déu dels Torrents del Segle XII que ja està citada com a parròquia el 1312 i que al Segle XVIII és considerada sufragània de Sant Sadurní del Cint. D'aquest santuari prové una talla romànica que es conserva a la parròquia de Sant Martí de Correà. El Santuari de la Mare de Déu dels Torrents està situat al sud-oest del municipi de l'Espunyola.

dimarts, 18 de novembre del 2014

SANT MARTI DE BALAGUER EL BERGUEDÀ


Coneguda també amb el nom de Sant Martí de Montdarn o de la Quadra, la primera notícia escrita és de l’any 1311.

diumenge, 16 de novembre del 2014

SANT JOAN DE MONTDARM EL BERGUEDÀ


Als segles XV o XVI fou modificada la part sud-oriental; al segle XVIII s'amplià i es deixà tal com és ara; es transformà la volta i s'hi feren el creuer, el cimbori i el campanar.

SANT JOAN DE MONTDARM EL BERGUEDÀ


A la paret nord del presbiteri es conserva la porta romànica.El lloc és esmentat ja el 899.

SANT JOAN DE MONDARM EL BERGUEDÀ


església de Sant Joan, bastida damunt una roca al costat de la masia de Cor-de-roure, antic hostal dels camins que de la muntanya anaven a Serrateix i a Cardona.

SANT JOAN DE MONDARM EL BERGUEDÁ



De l'església romànica resta l'absis i el presbiteri de la primeria del segle XI, amb vestigis del segle X.

dimecres, 5 de novembre del 2014

INTERIOR DE LA CAPELLA DE SANTA MAGDALENA SANT FELIU SASSERA EL LLUÇANES


L'església apareix esmentada el 1288. L'edifici conservat actualment fou bastit el 1762 segons esmenta la data inscrita a la façana. A l'interior fou decorat amb un seguit de columnes i cornises de guix.

CAPELLA DE SANT FELIU SASSERAS EL LLUÇANES


Capella d'una sola nau coberta a doble vessant i amb la façana orientada a ponent. Coronada per un campanar d'espadanya d'època posterior, en ella s'hi obrí un òcul circular i s'organitzà l'entrada rectangular amb grans carreus de pedra i frontó triangular, ornat senzillament; a banda i banda de la porta s'obriren dues finestres.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

ESGLESIA DE SANT BARTOMEU BENICARLÓ


La església es de estil Barroc.

Abans del temple actual i en el mateix lloc hi havia altre del qual poques coses se saben. En 1392 es concedeix llicència al Consell Municipal per poder ampliar el campanar. En 1473 el pintor valencià Pere Cabanes signa un contracte per realitzar un retaule per a l'església.[1] I entre 1619 i 1633 es fan obres d'ampliació.[2]
L'actual temple es va iniciar el 25 de maig de 1724 i es va concloure el 9 d'octubre de 1743, tot i que el retaule de l'altar major no es va acabar fins al 1818. Sense dades de l'arquitecte, els mestres d'obra foren Gaspar Castaruelles i Vicent Carbó.[3]