SANT MARTI ENVALLS CERDANYA FRANCESA

A 1340m. alt, és un petit edifici romànic amb una nau i un absis semicircular. Envalls era un petit poble dependent del priorat de Espira de l'Agly.
Hem trobat en el camí diversos cartells que ens expliquen diferents dades. Del darrer ja arribant a l'església, mes aviat capella o ermita; La llegenda parla del poble d'Envalls que va ser destruït per un allau i nomes va restar en peu l'església. La gent gran parlen d'una etapa en que donava hospitalitat per els pelegrins que feien el camí de Sant Jaume de Compostela.

SANT JOAN DE DORRES CERDANYA FRANCESA

Apareix documentada per primer cop al 1163, en un privilegi del Papa Alexandre III que confirmava que l'abadia de Sant Marti del Canigó hi tenia possessions .
El temple, romànic, té els retaules de la Passi, del segle XVI i de l'Altar Major, del XVII. en un cambril lateral es mostra la Mare de Déu de Belloc, del segle XI.

BICICLETA AMB FLORS

L'0MBRA DE SANTA MARIA DELS TURERS BANYOLES

Santa Maria dels Turers va tenir un paper molt important en la llarga pugna de la vila de Banyoles amb el poder feudal dels abals del monestir benedictí de Sant Esteve. La història de Santa Maria dels Turers, doncs, va molt lligada a la de la Vila de Banyoles i les seves disputes amb l'abat del monestir.

SORTIDOR DE LA PLAZA D'AJUNTAMENT NAVAS

L'ESTANY DE BANYOLES

L'Estany de Banyoles és el primer llac natural més gran de Catalunya(el segon més gran és l'Estany d'Ivars d'Urgell amb una extensió de 126 ha) i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 hm² i la profunditat màxima és de 62 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.

TOTA COQUETA PER A LA FOTO

LA CASA DEL LLAC BANYOLES

FELIÇITATS

PER TOT@S ELS JORDIS I JORDINAS

DIADA DE SANT JORDI

Bona diada a tot@s.

PALAU REIAL VILAFRANCA DEL PENEDES

La primera referencia de l'existència d'un palau a Vilafranca es del 1209, tot i que aquesta referencia no situa de manera concreta el lloc on es troba, ni fa una referencia explicita a l'edifici que actualment ocupa el Vinseum, Museu de les Cultures del Vi.
L'any 1236, el rei Jaume I cedi l'edifici a Fructia de Palau, amb l'obligació de donar-hi allotjament al rei i als seus succesors sempre que hi fossin de pas.

LA CAPELLA DE SANT JOAN VILAFRANCA DEL PENEDÈS

L'ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem va néixer el 1084, aviat adquirí un caire assistencial i militar per ajudar els pelegrins que visitaven els llocs sants. A mes el 1312, amb la dissolució de l'ordre del Temple, els seus béns i propietats a Catalunya passaren a l'ordre de l'Hospital.

SANTA LLOCAIA LA CERDANYA VALL DEL SEGRE

Apareix esmentada per primer cop 839. De l'eglesia del s.XI nomes en queda l'absis i la porta de mig punt, a la paret sud, resseguida per un arc de llosetes. L'esglesia va ser molt reformada en el s.XVIII, quan si va afegir el campanar d'espadanya a nivell d'arc triomfal, una porta a la cara oest 1727 i unes capelles laterals on es troben retaules retaules del XVII-XVIII.

REFLEXES AL CANAL DE LA SEQUIA

CANTONADA DE LAS LLAMINADURES I ELS REFLEXES VILANOVA I DE GELTRÚ

La façana fa honor amb  aquesta botiga.

INTERIOR DE LA COVA ERMITA DE SANTA AGNÈS LA MOLA

Des del primers de segle XVIII, se'n troben mes dades; els noms dels ermitans, nomenats pel Vicari Gerenal i que fra Bonaventura Grau, i un altra religiós, es retiraren una temporada a aquesta ermita.

INTERIOR DE LA COVA ERMITA DE SANTA AGNÈS LA MOLA

L'any 1464 la visita del batlle de Matadepera Pere Basser, a l'ermita, va ocasionar una forta disputa amb l'abat de Sant Llorenç, fra Joan Valls, fins a l'extrem que li demanà una pena d'injúria,ja que l'abat considerava menystinguts els seus drets feudals.

L'INTERIOR DE LA COVA ERMITA DE SANTA AGNÈS LA MOLA

L'antiga capella romànica va ser refeta en època gòtica. El conjunt consta  d'una petita nau coberta amb volta apuntada que la part de la capçalera es excavat a la roca viva, lloc on deuria haver l'altar.

RESTES DE LA COVA ERMITA DE SANTA AGNÈS LA MOLA

Les dues primeres noticies escrites i conegudes són dels anys 1329 i 1341. Tot fa pensar que ja el segle XIV, l'home ja hi havia intervingut per tal d'engrandir-la i edificar-la.
Els historiadors suposen que l'escut que hi havia sobre la llinda del portal exterior avui desaparegut, i en el qual hi havia gravat un signe heràldic amb unes graelles a cada banda i l'any 1595, fou col-locat per l'abat

ORQUIDEAS

CAMI DEL LLAC DE GRAUGES EL BERGUEDÁ

Un lloc ideal per per donar i un passeig .

L'ESCUT DEL COL-LEGI SANT RAMONT DE PENYAFORT VILAFRANCA DEL PENEDES

A Vilafranca del Penedès, tot just a un cantó de la Plaça de l’Oli, podem trobar la que fou precisament la Casa del Marqués d’Alfarràs, construïda no se sap exactament quin any (ben entrat el 1.700) i que ha tingut, a més de la seva funció original, altres usos com per exemple ser el punt de control d’entrada “d’estrangers” a la vila a l’arribada del còlera asiàtic, que va provocar més de 200 morts a Vilafranca durant l’estiu del 1.854.

INTERIOR DE CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ

Can Pahissa és una casa modernista de la ciutat. 

INTERIOR DE CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ

Edifici de l'any 1921 que pertanyia a l'Indià Sebastià Soler i Miró, el ​​Projecte fou realitzat per l'arquitecte Josep M. Miró i Guibernau.  Després d'unes petites remodelacions, aquesta casa va obrir les seves portes com a Casal Municipal d'Avis de la ciutat.

INTERIOR DE CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ

És espectacular el vestíbul, amb una composició de fantasia basada en formes sinuoses i ovoidals, així com els vitralls policroms de la lluerna del saló 

PILOTA DAL DEL ARBRE

BIBLIOTECA MUSEU VICTOR BALAGUE VILANOVA I DE GELTRÚ

L'edifici, construït entre els anys 1882 i 1884, és obra de l'arquitecte Jeroni Granell i Mundet i és al centre de Vilanova i la Geltrú, . Fou concebut expressament per albergar una biblioteca i un museu, cosa gens habitual en l'època. L'edifici té forma de temple, amb decoracions neoegípcies i neogregues, pròpies de l'arquitectura eclèctica de finals del segle XIX, just abans d'arribar el Modernisme.

A la façana de l'edifici hi han les escultures de l'arquebisbe Francesc Armanyà i el poeta Manuel de Cabanyes, que foren destacats vilanovins del segle XIX. Damunt l'entrada es pot llegir el lema Surge et ambula (Aixeca't i camina, en llatí).

CAN PAHISSA VILANOVA I DE GELTRÚ

És l'edifici modernista més notable de Vilanova. Va ser construït entre 1916 i 1921 promogut per Sebastià Soler Miró, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comerç de guano. És espectacular el vestíbul, amb una composició de fantasia basada en formes sinuoses i ovoïdals.

CASA DE SANTA TERESA VILANOVA I DE GELTRÚ

És un edifici aïllat situat al costat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i envoltat per un ampli jardí. És de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, elevada en relació a terra, un pis i terrat on ressurt la caixa d'escala. La composició de les façanes és gairebé simètrica, amb finestres rectangulars i d'arc molt rebaixat, ulls de bou i tribunes. Una motllura perimetral separa decorativament la planta del primer pis. L'edifici és coronat amb una cornisa i barana de balustres plans i presenta una decoració de franges horitzontals que simulen maons. Va ser projectat per l'arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó i la seva construcció va finalitzar l'any 1889. En un principi, l'edifici s'havia bastit al costat del de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer per hostatjar Víctor Balaguer en les seves estades a Vilanova. . L'any 1915, l'Estat disposà que la Biblioteca se separés del Museu.^[1]

REFLEXES AL LLAC

BASILICA DE SANTA MARIA VILAFRANCA DEL PANADES

Vilafranca va experimentar un gran desenvolupament econòmic, social i de poder eclesiàstic durant el segle XIII, època que es decideix una nova construcció de l'església de Santa Maria, sobre les restes d'altra anterior del segle XII.

PRIMAVERA

CAMPANAR DE SANT CRISTOFOL DE TOSES

 Un campanar de dos pisos decorat amb arcs llombards amb taulas de dues aigües.

ESGLESIA DE SANT CRISTOFOL DE TOSES

Església construïda en dues fases: la nau i el campanar al segle XI, i l’absis, un segle més tard. Està situada en un indret des d’on podrem admirar la vall de Toses. Consta d’una sola nau acabada en absis i dues capelles laterals,

ESPELMES DE CERA

POBLES BLANCS ANDALUCIA

El municipi de Encinasola es troba a la Serra d'Aracena , dins de la província d'Huelva , limitant al nord amb Extremadura i l'oest amb Portugal . A una altura d'uns 410 metres sobre el nivell del mar

PRIMAVERA

ESGLESIA DE SANT VICENÇ DE CASTELL L'ARENY EL BERGUEDA

 L'església de Sant Vicenç conserva encara en la seva porta els ferratjes romànics (segle XI o inicis del XII) encara que el temple ara és un petit edifici del segle XVII.

SANTA BARBARA DE DAS LA CERDANYA

Esta a las afores de Das es romànica pro amb moltes modificacions.

SANT MIQUEL DE SORIGUEROLA LA CERDANYA

És una església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.La seva construcció és petita, curta i baixa, de nau única rectangular amb l'absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i la de la nau lleugerament apuntada.

FRONTAL DEL L'ALTAR DE SANTA MARIA DE MOSOLL LA CERDANYA

Va patir com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de las tropes del comte Ramon Roger de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.

ESGLESIA DE SANTA MARIA DE MOSOLL LA CERDANYA

Surt documentada a l'acta de la consagració  la Seu d'Urgell de final del segle X. L'any 982 era alodial del monestir de Sant Marti de Canigó. Pertanyia al pagus liviensis.