diumenge, 29 de juny del 2014

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT MARTI D'ANSOVELL ALTA CERDANYA


L'església és d'una sola nau, capçada a sud-oest amb capçalera plana, on s'hi adossa un campanar de torre de secció rectangular, amb obertures en arc de mig punt als quatre vents -una a cada cara excepte al flanc nord-est, on n'hi ha dues- coronat per una coberta de llosa piramidal. L'accés al campanar és independent del de la resta de l'església. Adossada al mur oriental hi ha una capella de planta quadrangular, coberta amb una volta que sosté un llosat de doble vessant.  La porta d'accés al conjunt es troba a la façana nord. Es tracta d'una porta en arc de mig punt, adovellada, i coronada per un gran òcul circular. L'església presenta diverses finestres així com una espitllera a la base del campanar de torre.

dissabte, 28 de juny del 2014

DONEM LA VOLTA PEL POBLET


Resseguint les runes de les cases, en troben de prou grans, balcons, parets pintades de color blau escales sabates amulets ortigues i també un magnífic arbust amb la flor de lilar que i dona un altre color a l'indret es tracte del poblet de Moripol.

RESTAS DEL PETIT LLOGARET DE MORIPOL


Moripol a 1400 mts.d'alçada amb vistes ben diferents de les conegudes a la serra d'Encija i el Pedraforca.

dijous, 26 de juny del 2014

FONT-ROMEU ALTA CERDANYA


Font-romeu, Odelló i Vià (oficialment i en francès: Font-Romeu-Odeillo-Via) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. 

ESGLESIA DE SANT MARTI SALDES BERGUEDÁ

És una església que malgrat les modificacionsbarroques del segle XVIII conserva vestigis romànics. Conserva retaulesneoclàssics i una talla romànica del segle XIII de la verge de Gresolet que pertany al Santuari de Gresolet. Al costat de l'església s'han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l'existència d'un cementiri romànic.


MAS LA PLANA BAGES


Es una Masia del segle XVIIII prop de la ermita de la Santa Creu pertany al municipi de Sant Joan d'Olo el Bages.

dimarts, 24 de juny del 2014

FLORS DE MUNTANYA


Amb la marieta intentant amagar-se.

INTERIOR DE LA ERMITA DE SANT JOAN DE CORNUDELL ALT BERGUEDÁ



Cornudell és el nom d'una vila alt-medieval, un primer focus de poblament a l'alt Berguedà. Com a centre d'aquesta vila devia construir-se l'església de Sant Joan, la qual no degué ésser mai parròquia, per que no s'esmenta com a tal en la visita al deganat de Berga de l'any 1312.

SANT JOAN DE CORNUDELL ALT BERGUEDÁ



Sant Joan de Cornudell formava part de l'antiga baronía de Mataplana i de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. La primera notícia del lloc el relaciona, l'any 921, amb les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

dilluns, 23 de juny del 2014

FLORS


ERMITA DE SANTA CREU D'OLO SANT JOAN D'OLO BAGES


Es una ermita romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan d'Oló, del temé municipal de Santa Maria d'Oló al Moianes, si be administrativament adscrit a la comarca del Bages.

diumenge, 22 de juny del 2014

ERMITA DE MORIPOL EL BEGUEDÁ


Es tenen dades d'aquesta ermita des del 982, quan el bisbe Salla de la Seu d'Urgell la va donar al noble Ot de Solanes. Formava part del antic terme del castell de Fraumir.

BONA PATUM


Gaudir-ne de la Festa dons avui  es l'últim dia per això sa de celebrar.

dijous, 19 de juny del 2014

FINESTRA DE FLORS


INTERIOR DE LA ERMITA DE SANT GUILLEM DE PRADA LLIVIA


La llegenda diu que Guillem era un capellà o un estudiant que, des deTolosa, anava en pelegrinatge cap a Sant Jaume de Galícia al segle XI. Emmalaltí en passar per Isòvol i, sentint-se morir, demanà per una capella dedicada a Sant Jaume el Major; anà a la capella d'un mas que hi era dedicada, Sant Jaume d'Alf

dimecres, 18 de juny del 2014

ERMITA DE SANT GUILLEM DE LA PRADA LLIVIA


Fou sebollit al cementiri i, passat un temps, una resplendor lluí sobre la seva tomba; una dona cega a qui li havien explicat s'encomanà al sant que hi hagués i recobrà la vista. Ho explicà i, llavors, dos nobles de Llívia traslladaren d'amagat les seves restes fins a la prada de Llívia, on en memòria seva es construí l'esglesiola, actual ermita de Sant Guillem de la Prada, de gran devoció a la contrada. El cap del sant quedà a Sant Jaume d'Alf. Cal especificar que Sant Jaume d'Alf era la capella del llogaret d'Alf, aquest estava situat a prop de l'ermita de Santa Maria de Quadres, "domus hospitalis" del Camí de Sant Jaume de la Cerdanya. Actualment el llogaret d'Alf i la seva capella han desaparegut, és per aquest motiu que, habitualment, es confon Alf amb Alp.

CAPELLA DE LA MORENETA A L'ERMITAGE FONT-ROMEU


L'ermita de Font-Romeu es troba a l'entrada de la ciutat, a uns centenars de metres abans, quan arribi a la plana.

ORTIGA FLORIDA


No sé si vosaltres heu  vist les flors de les ortigues però a mi van cridar molt l'atenció ja que no les recordo haver vist mai.


dimarts, 17 de juny del 2014

TORRES DE QUEROL ALTA CERDANYA


 La gran edificació que havia estat en el passat, amb dos recintes, és recordada en l'actualitat per una torre i les restes d'una altra, corresponents ambdues al recinte superior o sobirà. D'aquest clos superior en resten, ultra aquestes torres dels segles XII o XIII, restes dels murs que el limitaven. La torre més ben conservada fa 10 metres d'alçada, en tres nivells, i és de planta quadrada, feta de pedres grosses i està rematada per merlets

TORRES DE QUEROL ALTA CERDANYA



El nom de Querol és documentat ja el 1011. A l'Edat Mitjana, aquest nucli era [2] el més important de la vall, gràcies a la protecció que rebia del seu castell,. En ser domini reial, els monarques catalans li atorgaren diversos privilegis, com el que Jaume I concedí el 1243 eximint els vilatans dels mals usosi concedint-los el dret a usar el bosc de Campcardós par a obtenir-ne fusta, aigua i terrenys per a pastures.

divendres, 13 de juny del 2014

ARQUETA DE SANT MARTIRIA BANYOLES


Es tracta d'una altra peça d'estil gòtic, emblemàtica de la ciutat, considerada un dels elements més remarcables de l'orfebreria gironina. És una peça del segle XV i es tracta del recobriment de plata d'una caixa de fusta de xiprer on hi ha les despulles de Sant Martirià, patró de Banyoles. L'arqueta té forma de temple gòtic i estava envoltada per vint-i-quatre figures del mateix metall. 

CLUSTRE DEL MONATIR DE SANT ESTEVE BANYOLES



dimecres, 11 de juny del 2014

SANTA MARIA DE PORQUERAS BANYOLES


És probable que es trobés al lloc de l'església actual aquell temple "de Santa Maria al cap de l'Estany" que l'any 889, el bisbe de Girona Servus Dei, escoltant les reclamacions de l'abat Sunifred, sotmeté al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Els monjos al·legaren aleshores haver-lo construït temps abans en el marc d'una ampla empresa de colonització de territoris situats en aquest indret.

POBLAT NEOLITIC DE LA DRAGA BANYOLES


El poblat neolític de la Draga es troba situat al centre del marge oriental de l’estany de Banyoles, en una península que s’hi endinsa i que el deixa voltat d’aigua pel nord i oest. 

DONANÇA UN BANY AL LLAC DE BANYOLES


dilluns, 9 de juny del 2014

SOL ENTRA NUVOLS


INTERIOR DE LA ESGLESIA DE SANT CUGAT DEL RECÓ BAGES



L’edifici primitiu, del segle XI, era d’una sola nau, coberta amb volta de mig punt i amb un absis a llevant, cobert amb un quart d’esfera.

SANT CUGAT DEL RECÓ BAGES



L'església, dedicada a Cugat màrtir, es caracteritza per ser de planta de creu grega i per estar coronada per un cimbori circular, característiques que la fan única a Catalunya. Els absis i els murs exteriors de la nau tenen decoració llombarda. El portal és del segle XVI.
 S'edificà en un lloc on s'hi han localitzat antigues restes d'un edifici preromànic que data del segle X.

diumenge, 8 de juny del 2014

ESGLESIA DE LA MARE DEU DE LA MARCÈ PLANES


L'església es un edifici romànic, probablement del segle XI, malgrat tot el primer document que parla d'aquest temple data del 1442.Popularment se l'anomena la mesquita, atribuint-li un impossible origen musulmà. 

ESGLESIA DE SANTA MARIA DE LA CABANASSE


Església de Santa Maria va ser construïda en 1897 sobre les restes d'una capella de 1754. Es rep la Verge dels viatgers procedents de l'església del Col dela Perche, que es va esfondrar en 1788.

dissabte, 7 de juny del 2014

QERFOREDAT DES DE PRATS DE CADI


 
L’antic castell de Quer es situat al roquer del poble. Actualment en resten només fragments de murs. Al segle XI, era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passa per donació als Senyors de Pinós (comtes de Guimerà), que per decisió personal s’ auto anomenaren Vescomtes de Querforadat., títols que seguiren usant els seus successors.

FLORS DE MUNTANYA


La natura es digna de mira

PINS FLORITS


PRATS DE CADI


Un bonic dia de muntanya per gaudir de la natura i de flors .

dimarts, 3 de juny del 2014

FLOR DE BOSC EN DOS COLORS


ESGLESIA DE SANTA JUSTA I RUFINA PRATS DE MOLLO



L'església parroquial (Santa Justa i Santa Rufina) és a la vila alta; no es conserva cap vestigi de la primitiva, consagrada al s. X, bastida pels benedictins d'Arles, que posseïen el territori des del començament del s. IX.
Del temple acabat el 1245, resta el campanar quadrat, en gran part romànic, que fou incorporat a les muralles; la nau, gòtica, és de 1649-81.
Conserva un interessant orgue (1724) de Salvador Quintà i Pasqual Cervelló i un grup de retaules barrocs, com el major de Josep Sunyer (1693).
...

INTERIOR DE LA CAPELLA DE SANTA JUSTA I RUFINA


dilluns, 2 de juny del 2014

CAPELLA DE SANTAS JUSTA I RUFINA PRATS DE MOLLO FRANÇA


Al carrer de sota de la plaça hi ha la Capella de les Santes Justa i Rufina, dues germanes nascudes a Sevilla i que van morir màrtirs el 287 de la nostra era. Construïda en el segle XVII, destaca les pintures i vitralls de l'artista Jean Lareuse.

CERET FRANÇA


El seu casc antic te moltes coses per veure i disfrutar

FIRA DE LA CIRERA CERET



La festa és molt gran i hi ha molts productes elaborats amb elles des amanides fins  els postres tot deliciosos.

PORTA DE FRAÇA CERET


Datada al segle XIV, AQUESTA porta és l'entrada de les antigues fortificacions de la ciutat per França (en francès Porte de France), en què un pont llevadís permetia salvar-ne el Fossat que hi havia.