INTERIOR D'ESGLESIA VELLA DE SANT SADURNI CALLÚS

Estil Neoclassicisme documentada des del segle XII.

ESGLESIA VELLA E SANT SADURNI CALLÚS

Estil Neoclassicisme documentat des del segle XII.

ERMITA DELS PORXOS EL BERGUEDA

L'església de Sant Llorenç dels Porxos, devia pertànyer al terme casteller de Castellar del Riu. La petita església no degué ésser mai parròquia, perquè no està esmentada en la visita del 1312 al deganat del Berguedà. aquesta es feta avui ales set de la tarda.

ERMITA DE SANT LLEI DE CASAVELLA

És un monument protegit dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català^[4] L'ermita consta de l'església pròpiament dita, un porxo i un cementiri. El cementiri és al nord del recinte i és clos per un mur de pedra sense cap porta ni cap altra mena d'obertura d'accés. El terra és cobert d'herba, hi creixen dos roures jovencells i no s'hi aprecia cap sepultura.

SANT lLEI DE CASAVELLA VALL DE LORD

és una ermita romànica dels segles XI-XIII de La Pedra (municipi de la Coma i la Pedra),  (Solsonès). Està situada a 987 m.^[3] d'altitud a la falda del vessant nord del turó de Sant Lleïr, entre el torrent de la Barata (a l'est) i el Cardener (a l'oest). Sota mateix de l'ermita (a uns escassos 30 m. cap a la banda de llevant s'hi aixeca la masia de Cal Calat i 230 m. cap al nord-oest, a l'altre costat d'unes feixes que davallen cap al Cardener i actualment dedicades a prats, la masia de Casabella.

SANT CLIMENT DE CASTELLOT GUIXES

Es troba totalment abandonada i només en resta, d'època romànica, una finestra de pedra tosca, de doble esqueixades i arc de mig punt adovellat a l'exterior i restes de les pilastres i dels capitells de on arrencava la volta apuntada.

LA BALMA DE LES SET PORTES EL BERGUEDÁ

 Fins a mitjans dels anys cinquanta del segle XX està comprovat que encara era habitada aquesta balma igualment que la Balma dels Teixidors al Ripollès.

LA BALMA DE LES SET PORTES EL BERGUEDÁ

es restes de parets, habitacles, dependències per al bestiar, vestigis d’un forn on es coïa el pa, la pastera, el rebost… són molt importants en aquesta gran balma. Per la forma de la distribució de la pastera, sembla que podria haver dos habitacles de dos famílies diferents que la compartien a més del forn i l’estable dels animals.

LA BALMA DE LES SET PORTES EL BERGUEDÁ

Ben amagada en un petit ressalt del cingle abocada a la vall del torrent de Ca l’Escalé, ocupa una llargada d’uns cinquanta metres i una profunditat inusual que fa que tot el conjunt de l’habitacle tingui molts metres quadrats aprofitables.

LA BAUMA DE LES SET PORTES EL BERGUEDÁ

Tot i que localment és força coneguda a Casserres i altres poblacions del Baix Berguedà, la Balma obrada coneguda com de les Set Portes conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya. També és coneguda com a Balma del Calau.

LES FONS DEL BASTARENY EL BERGEDA

Molta aigua estan fenomenals.

EL PREDRAFORCA EL BERGEDA

El Pedraforca aquest mati encara te una mica de neu.

SANT ANDREU DE BALTARGA CERDANYA

L'original del segle XI, va tenir unes grans reformes que la van transformar durant el segle XVIII. La seva consagració la va portar a terme el bisbe d'Urgell Ingobert el 30 d'octubre de l'any 891

CAMPANAR DE LA ESGLESIA DE SANT PERE PRADES CONFLENY

 El campanar, romànic i quadrat, és del segle XII.

ESGLESIA DE SANT PERE PRADES CONFLENY

l'església parroquial de Sant Pere (segle xvii), bastida al mateix lloc de l'anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al segle IX; el campanar, romànic i quadrat, és del segle XII; l'altar major té un notable retaule de fusta policromada de Josep Sunyer (1699).

ESGLESIA DE SANT PERE DE PRADES CONFLENY

 l'església parroquial de Sant Pere (segle xvii), bastida al mateix lloc de l'anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al segle IX.

SANTA FE DEL MONSENY

L'arquitecte havia de ser el famós Domènech i Montaner, nebot de Ramón de Montaner, però finalment va ser el seu fill Pere Domènech i Roura, qui va realitzar un magnífic projecte, un bell llac perfectament integrat en l'entorn natural, un llac artificial que no sembla que ho sigui.

SANTA FE DEL MONSENY

Com que no hi havia electricitat, va fer construir una presa prop del nou edifici que avui es coneix com l'Estanyol. L'Estanyol aviat va ser insuficient i el 1920 es va iniciar la construcció d'un segon pantà que va ser acabat el 1935. Aquest és l'actual Pantà de Santa Fe.

SANTA FE DEL MONSENY

A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe les obres del qual van començar en 1910. 

SANTA FE DEL MONTSENY

L'hotel va ser construït en 1914 al costat de l'antiga ermita romànica de Santa Fe. Per a la construcció de l'hotel i del pantà es va usar granit extret de la mateixa vall.

ERMITA DE SANTA FE EL MONSENY

 La capella de Santa Fe del Montseny és el centre històric de la vall i el que li ha donat el nom. Aquesta surt documentada el 1231. El 1270 hi residia un grup d'eremites que s'anomenaven orde d'ermitans de Santa Fe, 

CAPELLA DE SANT JOAN JONCET CATALUNYA NORT

Els habitants de Joncet i els de Serdinya tenien molt contacte, depenien del mateix senyor, el rei. Joncet era una possessió dels Comtes de Cerdanya, passada en 1117 al rei d'Aragó, i no va canviar de senyor fins a la revolució.

CAPELLA DE SANT JOAN DE JONCET CATALUNYA NORT

L'església de Joncet està dedicada a Sant Joan Baptista i data de 1646. Peteneció ala familia Mas que l'havia fet construir i la casa estava pròxima. En 1860 va ser comprada per Michel Clastres, cura de Codalet que la va restaurar.

ESGLESIA DE SANT ANDREU D'OLETTE CATALUNYA NORT

El municipi es va formar el 1827 per la integració en l'antic municipi d'Oleta del municipi d'Èvol. Actualment, a més del poble d'Oleta comprèn també els pobles d'Èvol i de Tuïr d'Èvol, el castell d'Èvol i la Bastida d'Oleta.

ESGLESIA DE SANT ANDREU D'OLETTE CATELUNYA NORT

El poble d'Olette se situa a l'esquerra del riu Tet, a la confluència amb els rius d'Èvol i de Cabrils. És un dels pobles més vitals en aquesta zona de la comarca. A la vora de la carretera RN116, que correspon a l'antiga Via Confluentana, disposa d'una estació ferroviària del Tren Groc. L'església parroquial és dedicada a Sant Andreu.

SANTA MARIA DEL GRAU EL BAGES

Està situada dins el terme del castell de Fals l'església és documentada ja l'any 1039: el 1154 apareix com a parròquia.^[1] El segle XVII deuria estar mal conservada perquè el bisbe prohibia que s'hi celebrés missa sense arreglar-la.^[

SANTA MARIA DEL GRAU EL BAGES

 La capçalera preromànica, reconvertida en atri capgirant l'orientació del temple, té una planta quadrada i és cobert amb volta de ferradura feta amb lloses col·locades a plec de llibre.

SANTA MARIA DEL GRAU EL BAGES

 És una construcció formada per dos cossos d'edifici d'èpoques immediates: la capçalera preromànica i la nau del segle XII o començaments del XIII. La nau és coberta amb volta de canó força apuntada. Al mur de migdia hi ha el portal de dos arcs en degradació que havia estat tapat per la casa dels ermitans. 

SANTA EUGENIA DE BERGA OSONA

Edifici d'una nau i tres absis oberts al transsepte, amb cimbori sobre el creuer.Al segle XII es va construir un campanar de tres pisos sobre el cimbori, així com la façana de ponent, amb pedra ben tallada,